A) Oxigen: l' oxigen sofreix una reacció en cadena de radicals lliures amb molècules de cautxú a la goma i la cadena molecular es trenca o es retreu excessivament, provocant un canvi en les propietats de la goma. L'oxidació és una de les raons importants per a l'envelliment de la goma.
B) Ozó: l'activitat química de l'ozó és molt superior a la de l'oxigen i és més destructiva. També trenca la cadena molecular, però l'efecte de l'ozó sobre la goma és diferent depenent de si el cautxú està deformat o no. Quan s’utilitza com a cautxú per a la deformació (principalment goma insaturada), es genera una esquerda que es troba en la direcció de l’estrès, és a dir, "esquerdes d’ozó"; quan actua sobre un cautxú deformat, només es forma una pel·lícula d'òxid a la superfície sense esquerdes.
C) Calor: L'augment de la temperatura pot provocar esquerdes tèrmiques o reticulació tèrmica del cautxú. Però el paper bàsic de la calor és l’activació. L’augment de la velocitat de difusió d’oxigen i l’activació de la reacció d’oxidació per accelerar la velocitat de reacció d’oxidació del cautxú és un fenomen omnipresent d’envelliment - envelliment tèrmic.
D) Llum: com més curta sigui l’ona de llum, més gran serà l’energia. El que és perjudicial per al cautxú és la major energia de la llum ultraviolada. A més dels raigs ultraviolats que causen el trencament i la reticulació de les cadenes moleculars de cautxú, la goma genera radicals lliures absorbint l'energia lumínica, que inicia i accelera el procés de reacció en cadena d'oxidació. La llum externa actua com a calefacció. Una altra característica de l'acció lleugera (diferent de la calor) és que creix principalment a la superfície del roure. Per a mostres amb un alt contingut de gel, hi haurà esquerdes reticulars en ambdós costats, l'anomenada "capa externa de fissuració".
E) Estrès mecànic: Sota l'acció repetida de l'estrès mecànic, la cadena molecular de goma es trencarà per formar entalpia lliure, que iniciarà la reacció en cadena oxidativa i formarà un procés químic de força. Cadenes moleculars trencades mecànicament i processos d’oxidació activats mecànicament. La que pot prevaler depèn de les condicions en què es troba. A més, és fàcil provocar trencaments d’ozó sota tensió.
F) Humitat: L'efecte de la humitat té dos aspectes: quan el cautxú està exposat a l'aire humit o submergit en aigua, es destrueix fàcilment. Això és degut a que les substàncies solubles en aigua i els grups hidròfils del cautxú es dissolen i es dissolen per aigua. O causada per l'absorció i altres raons. Especialment en l’acció alternant de la immersió en aigua i l’exposició atmosfèrica, el dany de la goma serà accelerat. No obstant això, en certes circumstàncies, la humitat no té un efecte destructiu sobre el cautxú, i fins i tot té l'efecte de retardar l'envelliment.
G) Oli: si està en contacte amb el medi d'oli durant un llarg període de temps durant l'ús, l'oli pot penetrar a la goma per provocar una inflamació, la qual cosa redueix la resistència i altres propietats mecàniques del cautxú. L’oli pot inflar el cautxú perquè l’oli penetra a la goma i les molècules es difonen mútuament i l’estructura de la xarxa de la goma vulcanitzada canvia.
H) Altres: Els factors químics, com els mitjans químics, els ions de metall variable, la radiació d'alta energia, l'electricitat i la biologia.